La pregària de Jesús

És del tot recomanable la Col·lecció Apuntes sobre la Oración 3, dels subsidis a manera de catequesi, senzilla i amable de llegir de preparació per al Jubileu de  2025. Té per títol: La oración de Jesús. La col·lecció és editada pel Dicasteri per a l’evangelització i està prologada pel papa Francesc i apareix en ocasió de l’Any de la pregària com a preparació per al Jubileu de 2025. L’autor, Juan Lopez Vergara, ens introdueix en la intimitat del diàleg orant de Jesús amb el Pare, a qui anomena i ens fa anomenar a nosaltres amb el nom d’Abbà. La paraula Abbà forma part del llenguatge col·loquial de l’arameu. Només un fill té dret a anomenar el seu pare d’aquesta manera —en el sentit que és una paraula unívoca.

L’opuscle ens ve a dir que tota l’existència, ministeri i predicació de Jesús van ser viscuts a l’interior del seu diàleg amb el Pare. Més encara, és d’aquesta pregària continuada que ho va viure tot, de tal manera que ell és l’espill del Pare. Això s’explica per la unió substancial del Verb amb el Pare i la participació en el mateix Esperit que els unia. Són moltes les referències dels evangelis als moments de pregària de Jesús: a l’albada, abans dels esdeveniments importants, a la muntanya de la Transfiguració, a la taula del Sant Sopar, a Getsemaní i a la creu. Com diu l’autor, hi ha una paraula que conté tota la pregària de Jesús: Abbà. De fet nosaltres no podem abastar ni ponderar el diàleg únic de Jesús amb el Pare. La pregària de Jesús mostra la seva humanitat, encara que la seva pregària, com a fill de Déu, sigui perfecta i suficient. Quan Jesús no pregava no hi havia cap «buit de la presència del Pare», Déu sempre hi era present i el diàleg trinitari és present des de l’encarnació del Verb fins a la mort, perquè en ell sempre hi havia el Pare, dogmàticament Jesús era la persona divina encarnada. Era un abisme sense límits d’amor, una veritable fornal de caritat (fornax ardens caritatis). Jesús en aquest món sempre estava amb el Pare i l’Esperit Sant. Llegint aquest llibre ens adonem d’una cosa més gran: units a Jesús en el mateix Esperit ens unim al diàleg de Jesús amb el Pare. La pregària cristiana és sempre trinitària. La donació de l’Esperit Sant al cor dels creients fa possible la pregària cristiana i la revesteix d’una gran familiaritat i simplicitat. Ah, si aprenguéssim a dialogar amb el Senyor des del cor! La pregària constant del cor canvia la vida, la posa en una altra tessitura i ens la fa veure més enllà d’allò immediat, des de l’eternitat i els designis del Pare per cadascun de nosaltres. Les portes del gran Jubileu del 2025 estan a punt de ser obertes, preparem-nos a traspassar-les per l’assiduïtat en la pregària quotidiana, que es renova sempre en la mesura que la fem. L’oració, per a un cristià, no és un afer més amb el que ha de complir, és el seu respirar. Amb la pregària, com Jesús, aprenem a viure la vida amb una gran confiança en el Pare, també amb una gran llibertat i amb una delicadesa envers els altres. La pregària unifica i pacifica el cor.

Aquest opuscle sobre la pregària, realment recomanable, ens fa intuir encara que sigui de lluny la pregària de Jesús, absolutament insondable, amb el Pare, el seu Abbà. Adquiriu-lo i més que llegir-lo, mediteu-lo.

Rafael Serra Abellà, pvre.
Assessor doctrinal de la Delegació diocesana per a la litúrgia

​